Com bé deia Oscar Wilde, la paraula és la veritable creadora de realitats, com si res que no poguéssim anomenar existís, o com si tot allò que anomenem tingués patent de realitat, encara que no ho puguem percebre directament. I aquí tenim les partícules subatòmiques, les aromes i tantes altres sensacions, tan reals com la pantalla d'aquest ordinador que tinc davant, només si es formulen les paraules adequades, en el moment oportú …

"La artesanía en la palabra"

Aquest vídeo ens mostra en clau d'humor fins a quin punt les tecnologies de la comunicació ens desconecten de l'aqui i del ara.

Magnífics aquests curts on quatre dones expliquen als seus companys alguna cosa relacionada amb la vida quotidiana utilitzant la metàfora del futbol perquè ho puguin comprendre millor.

[Via José Antonio Latorre]

Un vídeo més que tracta sobre l'avantatge de la comunicació cara a cara i els perills que comporta no tenir en compte que la comunicació virtual no suporta la complexitat d'una relació.

Era la seva actuació de Nadal i no volia que ningú s’ho perdés. Tampoc els seus pares. Claire Koch, la nena de cinc anys que apareix al vídeo, va néixer de dos pares sords i el seu primer idioma va ser el llenguatge de senyals americà.

Per això, perquè els seus pares poguessin entendre la lletra de la cançó com tots els altres, va sorprendre a tots quan es va posar a cantar també en el llenguatge de signes.

[Via El Huffington post]

No tot es soluciona amb “voler dir”, també s’ha de fer servir el canal i el llenguatge adequat. Aquesta és una d’aquelles coses bàsiques quan parlem de comunicació i la lliçó més evident d’aquest vídeo. També hi podem veure altres detalls com el paper del cap en detectar i potenciar les capacitats de la cambrera i l’evolució d’una historia que malgrat semblar un pel ensucrada tampoc està tan malament

El curt “Ni una sola paraula d'amor” està basat en una història real. O millor dit, és una història real. En els seus vuit minuts de durada reprodueix deu missatges de veu desesperats deixats per una dona, María Teresa, a la seva parella, Enrique. Molts anys després, algú va comprar un vell contestador automàtic i hi va trobar dins aquesta joia de la vida íntima de la parella. A partir d'aquest material, el dibuixant i humorista argentí El Niño Rodríguez ha dirigit un curtmetratge que va ser presentat al 2011 i premiat des de llavors en diversos festivals. [The Huffington Post]

A banda de l'excel•lent interpretació de Andrea Carballo, aquest vídeo és molt, molt bo i serveix per a una anàlisi de la comunicació interpersonal en qualsevol de les seves vessants, articulatòria, emocional, sentimental …, el que sigui…

Aquí tens un article de El Huffington post per si et ve de gust saber com va acabar la història.

.

Aquest vídeo parla sobre la incomunicació en un entorn saturat de comunicació narrant un dia qualsevol en la vida d'una dona, on ha de veure com la gent que l'envolta prefereix entretenir-se amb el mòbil en lloc de gaudir de la seva companyia.

El secret de l'èxit que ha tingut aquest vídeo és, segurament, haver aconseguit que els espectadors s'identifiquin amb els protagonistes en algun moment del curt. Aquesta peça està dirigida per Miles Crawford a partir de la idea de Charlene deGuzman, la protagonista.

[Via The Huffington Post]

Sobre els espais que ocupa la missatgeria instantània en la nostra comunicació actual i, a més, “sabràs perquè la gent pot deixa de parlar-te…” . Molt divertit…

Marina Abramovic es defineix a ella mateixa com l'àvia del performance. Aquesta artista sèrbia va començar la seva carrera en els anys 70. Poc després es va mudar a Amsterdam i allà va conèixer a Ulay, amb qui va crear el col•lectiu 'The other'. Després d'una intensa relació de deu anys la parella va posar punt i final de la següent manera: caminaren per la gran muralla xinesa, cadascun per un extrem, es van trobar en un punt intermedi i s'abraçaren per no tornar-se a veure mai més …

El 2010 Marina va organitzar una performance al MoMa [NYC] anomenada 'L'artista està present'. Asseguda, amb el cap baix i en silenci, una taula la separava del visitant. A cada trobada Marina aixecava la vista per mirar-lo directament als ulls durant un minut.

El que no esperava és que un dels que es van asseure davant ella fos la seva exparella Ulay a qui no veia des de feia 23 anys. El que va ser l’amor de la seva vida, era assegut, en silenci, mirant-la…

L'alta càrrega emotiva d'aquest vídeo pot ser-nos útil per a moltes coses, una d'elles és la d’analitzar la profunditat del missatge i la infinitat de continguts que es poden transmetre sense pronunciar una paraula [és per això que he decidit col•locar-lo en aquest apartat de “comunicació”]. Un altre és el d'explorar les nostres emocions davant l'impacte i la bellesa de la trobada.

[Aportació feta per Marta Díaz de Olarte]

El Venedor de Fum es un curtmetratge d’animació realitzat íntegrament pels alumnes de la promoció d’Octubre de 2010 de PrimerFrame.com i nominat enguany [2013] als premis Goya. Aquesta pel•lícula pot tenir diferents aplicacions i també suggereix moltes coses, una d’elles és que no és que el fum sigui inútil, sinó que el realment dolent és no saber que es tracta tan sols de fum i que necessita les seves pròpies condicions.

[Via Isabel Iglesias]

Sabem que en la comunicació cal “estructurar” el missatge tenint present el punt de vista de la persona a la que l'adrecem; mai donarem per suposat que és el mateix que el nostre. Mira que pot passar quan no es té en compte aquest detall… …

[Aportat per José Antonio Latorre]

Aquest és un d’aquells curts senzills amb un contingut tan dens que els fa difícils d’etiquetar. M’he estimat més fer-ho aquí perquè reflexa a la perfecció com el contingut de la comunicació no coincideix necessariament amb el que s’expressa i la necessitat d’escoltar la intenció del que se’ns diu en el que se’ns expressa. És un gran visionat que té un alt component emotiu. [Aportat per Marta Díaz de Olarte]

I és que surt a compte considerar que hi ha altres realitats i preocupacions a part de les nostres i que paga la pena preocupar-se una mica del que realment se'ns diu …

[Via Lola Urbano]

Un exemple d’innovació en presentacions i de comunicació efectiva al voltant, en aquest cas, de la presentació d’una aplicació per a xarxes socials.

I aquí tens una mostra de formats alternatius de com traslladar un missatge amb un alt impacte comunicatiu…

Interessant aquesta xerrada d’en James Geary on exposa com les metàfores que es fan servir poden influir en la presa de decisions.

L'expert en so Julian Treasure, ens diu que “Estem perdent la nostra capacitat per escoltar”. En aquesta xerrada breu i fascinant, Treasure comparteix 5 maneres per tornar a sintonitzar les orelles i escoltar de forma conscient, a altres persones i al món que ens envolta.

En aquesta xerrada enganyosament simple de 3 minuts, la Dra. Laura Trice reflexiona sobre el poder de la paraula màgica “gràcies” (per aprofundir una amistat, reparar llaços, fer saber a l'altra persona què significa per nosaltres…).

En aquest vídeo s’explica la tècnica que utilitzen els bertsolari per fer els seus “bertsoak”. És molt interessant el procés de construcció a la inversa i tots aquells elements que tenen en compte a l’hora d’elaborar-los. Aquest vídeo el recomano especialment per conèixer i fruir de la intensitat d’una tradició profundament humana.[Aportat per Ane Villa]