Potser l'aspecte més destacable de l'evolució és la seva capacitat de generar la cooperació en un món competitiu. Per tant, podríem afegir “la cooperació natural” com un tercer principi fonamental de l'evolució juntament amb la mutació i la selecció natural.

El pingüino y el Leviatán de Yochaí Benkler

La pel·lícula egípcia “L'altre parell” va guanyar el premi al millor curtmetratge del festival de cinema a Egipte. Sarah Rozik, la directora tenia només 20 anys i es va basar en una història de Gandhi. El missatge és eloqüent …

Magnífic vídeo que subratlla la importància que té parar periòdicament un moment i empatitzar amb els nostres usuaris o usuàries per reorientar la manera d'oferir els nostres serveis. Molt bo!

Magnífic vídeo on es contraposa l'individualisme, la competició i el treball col·laboratiu.

Aquest vídeo ens parla de la recompensa exquisida que guarda l'altruisme, la compassió i la generositat per a aquelles persones que la practiquen sense esperar res a canvi. És molt emotiu.

Un vídeo entranyable que a més de ser una enginyosa metàfora del treball psicoterapèutic posa de manifest la fantasia de la individualitat. Vaja, que tots i totes necessitem en algun moment o altre de l'ajut d'algú.

”Giving” és el nom d'un anunci de l'operadora de telecomunicacions tailandesa True Move H.

En tres minuts, el vídeo explica la història d'un nen tailandès que és enxampat robant medicaments per a la seva mare. El propietari d'un restaurant proper ho veu tot i li paga al noi les medicines. A més, li demana a la seva filla, una nena, que li prepari una mica de brou de verdures perquè li porti. El petit lladre surt corrent. Passen els anys. El botiguer té un infart i la seva filla, ja adulta, es troba a l'hospital amb una factura de 18.000 euros. Un dia, en despertar, es troba que la factura està pagada i una nota on hi posa ”Totes les despeses pagades fa 30 anys amb tres paquets d'analgèsics i una sopa de verdures. Amb els meus millors desitjos, el doctor Prajak Arunthong”. El nen havia crescut, s'havia fet metge i havia pogut tornar el favor.

El vídeo acaba amb l'eslògan “donar és la millor comunicació” que és el logotip de l'operadora.

(El Huffington Post)

Més enllà del popular i enganxós de la forma musical, de la bellesa de la melodia o del virtuosisme de la concertino, el motiu que miri aquest vídeo una vegada i una altra sense cansar-me de fer-ho rau en que resumeix el que és el meu ideal de treballar i de fer-ho en equip.

M'agrada tot: el vincle continu de les mirades entre tots els components; l'expressió de satisfacció i la interiorització de la feina que s'està desenvolupant; el sentit, capacitat i infal•libilitat tècnica de cada instrument; la dignitat, confiança, respecte i admiració que es desprèn de tot el conjunt; la mirada fascinada que la concertino li dedica al salteri; la precisió d'aquest en emmudir les cordes per donar-li pas al cello; com gaudeixen tots pel que fa cadascun; els somriures, l'agilitat i la soltesa graciosa de la interpretació; el diàleg obert i alegre que s'estableix al final entre els violins; l'immens treball individual i col•lectiu que imagino que s'ha dut a terme abans; de nou aquests somriures i la pulsació que emana del conjunt colpejant-me una i altra vegada fins rebolcar-me en una onada harmònica en la què em balancejo, hipnotitzat i ple de desig perquè treballar pogués ser sempre així …

[Extret del Blog.[cumClavis]]

Les imatges vertiginoses d’aquest vídeo són ideals per reflexionar sobre la importància que una meta clara, la il•lusió, la constància i el sentiment de pertinença tenen en l’obtenció de resultats que, en aquest cas, són esfereïdorament extraordinaris. Tan sols veure aquest vídeo desperta una emotivitat que ens remet al nucli interior on rau en estat pur la cooperació i el goig pel treball en equip.

Demostrar que, des de molt petits, compartir forma part de la naturalesa humana va ser la campanya que va dur a terme d'Acció Contra la Fam en un experiment amb vint nens i nenes entre 4 i 6 anys que van ser gravats, per parelles, a l'hora del menjar. L’experiment consistia a observar què passava quan a un dels membres de la parella se li donava berenar i a l'altre no.

Les seves reaccions es van recollir en un vídeo que es va publicar a Internet per conscienciar al públic sobre la desnutrició aguda infantil i captar fons per pal•liar un problema que, com mostra l'experiment, té una solució molt senzilla: compartir. ¿Van compartir els nens el seu menjar? La resposta, al vídeo.

“Per al món podries ser tan sols una persona, però per a una persona podries ser el món”, això és el que conclou aquesta commovedora història d’en P.H Reynolds on se’ns recorda que la distància entre uns i altres és tan gran com allò que es vulgui creure.

=

Una representació molt gràfica sobre les diferents maneres d’afrontar el futur i sobre els valors que acostumen a aportar-se entre si aquesta diversitat d’aproximacions…

Aquest vídeo segur que us recorda a la pel•li Cadena de favores ja que es basa en la viralitat [contagi] de la col•laboració entre els humans. És molt bo per il•lustrar el concepte de “compassió” deslliurant-lo dels components de caritat o de pena al que acostuma a estar associat. Com és molt emotiu, paga la pena qüestionar-se què és el que commou per arribar a percebre aquest component que portem totes i tots larvat a dins… [Aportat per Jesús Fernández]

I aquest és un fragment de la pel·li a la que he fet referència abans…

Life Vest Inside és una organització amb seu a Nova York amb l’objectiu de fomentar la difusió de la felicitat a partir de petits actes d’altruisme. El seu fundador és un mestre de secundària amb molta experiència en la lluita contra els problemes socials. El vídeo que segueix continua en la mateixa línia que els anteriors i transmet un missatge semblant: el de que l’ajut i la col•laboració es propaga amb relativa facilitat a través de la seva pràctica. [Aportat per Àngela]

Aquest fragment mostra d’una manera vertiginosa la importància de la col•laboració i del treball en equip per assolir reptes extraordinaris.

En aquesta magnífica xerrada, en Randy Nelson [abans a Pixar i actualment director a Apple] descriu què és “col•laboració” [en contraposició a cooperar] i també sintetitzà les competències bàsiques que faciliten aquesta col•laboració. És un material molt interessant per reconèixer capacitats i actituds que ja són imprescindibles en els nous entorns laborals.

Els mapes d’empatia són una eina utilitzada, en escenaris de disseny de productes y serveis, per analitzar les necessitats i les expectatives de diferents usuaris/clients. Particularment l’he utilitzat per elaborar carteres de serveis o per identificar els trets de qualitat de servei que ha d’impulsar un equip que s’orienti al seu usuari/client. En aquest vídeo es mostra de manera molt ràpida l’estructuració d’un mapa d’empatia.

Aquí no hi ha paraules…

Joan Halifax, budista, treballa amb la gent que es troba a l'última etapa de la vida (a l'hospital o al corredor de la mort). Ens explica el que ha après sobre la compassió davant la mort i el fet de morir-se, i ens ofereix una percepció en profunditat de l'empatia.

Malgrat es valori tant ser sociable i extravertit, Susan Cain argumenta en aquesta conferència, com les persones introvertides brinden extraordinàries habilitats i talents al món, i per això se les hauria de motivar i reconèixer.

El columnista del New York Times David Brooks presenta nous coneixements sobre la naturalesa humana de les ciències cognitives, idees amb conseqüències molt importants per a l'economia, la política i per al nostre propi autoconeixement. En aquesta xerrada mostra com no hem de veure als éssers humans com individus separats que prenen decisions tan sols sobre la base de la seva consciència.

Brene Brown estudia la nostra capacitat de connectar, d'empatitzar, de pertinença, d'estimar. En aquesta xerrada comparteix la seva recerca, per comprendre a la humanitat i a sí mateixa.

Mira aquest vídeo i digues si no necessitem totes i tots aquestes ulleres…

En aquesta xerrada, Tom Wujec, presenta el fet de compartir punts de vista, tenir un llenguatge comú i la capacitat de construir models que pugin fallar [prototipar i no cercar la perfecció des d’un principi] com unes de les claus dels bons equips de treball.

[Aportat per Mònica Pagès]