La vida d’ociosa i lliure expressió que viu una petita part del món no és altra cosa que un somni llunyà que rarament es farà realitat per a una gran majoria de persones. Quin dret té ningú a viure en el món feliç que pot expressar-se lliurement mentre existeixi l’altre món i hom en formi part?
Vídeo de MullenLowe London per Inspiring The Future, que mostra com els nens, al començament de la seva educació, ja defineixen les oportunitats laborals diferenciant entre les que són per a homes i les que són per a dones. Quan se'ls demana que dibuixin un bomber, un cirurgià i un pilot de combat, 61 dels dibuixos eren d'homes i 5 eren dibuixats com a dones.
Saps quants tipus de sexualitats hi ha? Coneixes quina és la dimensió de la diversitat sexual en l'ésser humà? Has sentit parlar de intersexual, pansexual, bigénere, demigénere, gènere fluid, tercer sexe o asexual? El vídeo pretén explicar tot això de forma fàcil i senzilla.
Molt es parla darrerament de la submissió de la sexualitat i de la percepció del jo a la tirania del gènere. Aquest vídeo mostra la pressió social per homogeneïtzar pautes de gènere a cada sexe. Una pressió que obvia i està totalment al marge dels sentiments i eleccions de cadascú.
[Vía Mònica Pagès]
¿Maternitat sí, maternitat no? Per què fem sempre del femení una absurda lluita de binomis? Reflexionem sobre la llibertat de les dones a l'hora de triar o no ser mares, en aquest cas amb humor.
Magnífica Alicia Murillo en aquest vídeo i molt recomanable el seu bloc
Sobre la distància entre els sexes, el reforçament social i la gènesi de la violència de gènere, sobre com s’aprèn a incomunicar-se i el suport social a devaluar-se, sobre l’orgull d’un mateix. Sobre la dependència de l’altre i estimar de veritat. Un vídeo genial que ens diu moltes coses en molt poc temps.
[via Lola Urbano]
Aquest visionat correspon a un experiment per demostrar el tractament diferencial que fem a les criatures en funció de si interpretem que són nens o nenes. Així doncs, si es vestia al nadó de color blau la interacció estava marcada per referències a la seva vivacitat, fortalesa i capacitat de risc, en canvi si a la mateixa criatura se la vestia de rosa la interacció estava caracteritzada per atributs que es relacionen amb el que es considera tòpicament femení [delicadesa, necessitat de cura, bellesa…]
[Via @docemiradas]
Kiran Bedi té un currículum interessant. Abans d'esdevenir directora general del Servei de Policia de l'Índia, va dirigir una de les presons més dures del país, on va emprar un nou enfocament centrat en la prevenció i l'educació per convertir-la en un centre d'aprenentatge i meditació. La seva experiència és extraordinària, sorprenent i una bonica mostra del benefici d’aquells valors que mouen a confiar en la potencialitat que hi ha en cada persona. Aquest vídeo podria classificar-se a “desenvolupar capacitat” o a “liderar”, però la importància determinant de la perspectiva d’aquesta dona l’ha situat en aquest espai.
[Aportat per Mònica Pagès]
L'actor i realitzador Olivier Kissita encerta amb aquest curt a l’il•lustrar la manca de solidesa dels prejudicis socials. Fer un lloc al ”altre” en la nostra vida comporta els beneficis de poder ocupar un lloc al costat d'aquest altre en aquesta mateixa vida. I si no, jutja-ho tu mateix a partir d'aquest vídeo:
Quin és l’horitzó per milers de persones pel fet d’haver nascut dones? Durant el període 2007 a 2015, PLA publica una sèrie d'informes que analitzen les diferents formes de discriminació i desigualtat que pateixen les nenes a tot el món. PLA destaca l'accés a l'educació i el respecte dels seus drets com a element clau perquè les nenes puguin trencar el cercle de la pobresa i convertir-se en motor de desenvolupament a les seves societats.
Als òrgans de direcció de les principals empreses europees, només hi ha una dona per cada set membres. D’alguna manera es fa palès un obstacle invisible molt resistent als avenços socials que, en matèria d’igualtat entre les persones, diem haver assolit.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, ha esclatat a la xarxa un espectacular vídeo contra la violència masclista. Es tracta d'una crida feta per un gran esdeveniment mundial, que portava per títol One Billion Rising i que es va fer el 14 de febrer de 2013, amb actes arreu del món. Aquest vídeo promocional, que promou l'alçament de les dones de totes les cultures i països contra la violència masclista, ha estat compartit per centenars de milers d'internautes.
En TEDWomen, Tony Porter fa una crida als homes de tot arreu a no “actuar com a homes”. Mitjançant històries commovedores de la seva pròpia vida, mostra com aquesta mentalitat, inculcada a tants homes i nens, pot portar als homes a faltar el respecte, maltractar i abusar de les dones i entre si mateixos. La seva solució: alliberar-se del “kit de masculinitat”.
Kseniya Symonova (1985) és una artista ucraïnesa especialitzada en l'animació de sorra. S'inicià en el dibuix de la sorra després del col•lapse del seu negoci com a conseqüència de la crisi de crèdit i un any més tard participà en el concurs Ukraine's Got Talent. Es va convertir en guanyadora del concurs[3] l'any 2009, construint una animació sobre la vida a la Unió Soviètica durant la Gran Guerra Patriòtica contra el Tercer Reich a la Segona Guerra Mundial [de la Viquipèdia]
L’experiment que segueix demostra com, al marge de les variables reals que estiguin actuant en aquell moment i de la diferència d’oportunitats que socialment puguin venir donades a cadascú, una persona té la tendència a sentir-se limitada o inferior a una altra quan no dóna la talla. Aquest fenomen es denomina indefensió apresa i aboca molta llum per comprendre la perspectiva d’aquells col•lectius que es menystenen a sí mateixos, que són menys valorats i que es troben en una franca situació de desequilibri social. [Aportat per Carme Bové]
Aquest vídeo complementa l’anterior explicant els fonaments científics de la indefensió apresa i exemplificant la seva manifestació en moments crítics de la historia.
Riley es pregunta per què totes les joguines de nena són rosa i es mostra convençuda que les empreses «ens enganyen per comprar tot en aquest color». Aquesta és una de les explicacions que ofereix al seu pare.
Einstein va dir que la bogeria és fer sempre les mateixes coses esperant que passin coses diferents. Halla Tomasdottir arriba a la conclusió de que aquest món s’ha tornat boig, doncs en mig d’una crisi espectacular s’afanya a recuperar les mateixes coses que l’han dut a aquesta situació. A partir d’aquí planteja la necessitat de revisar els resultats aconseguits per un món uniforme d’homes, incorporant valors femenins. Les dones no són ni millors ni pitjors que els homes, diu, són diferents i aporten coses diferents i necessàries en el moment actual. Una ponència deliciosa que no arriba als 10’. [Aportat per Mònica Pagès]
La caricaturista de Nova York Liza Donnelly comparteix la seva carpeta de dibuixos sobre la vida moderna i parla sobre com l'humor pot animar a les dones a canviar les normes.
La directora d'operacions de Facebook, Sheryl Sandberg, analitza per què arriba al més alt de la seva professió un percentatge menor de dones que d'homes i ofereix tres grans consells a les dones que apuntin a l'alta direcció. [Aportat per Mònica Pagès]