Una sola certesa, la presència dels meus alumnes depèn estretament de la meva: de la meva presència a la classe sencera i en cada individu en particular, de la meva presència també en el meva matèria, de la meva presència física, intel · lectual i mental, durant tot el temps que durarà la meva classe.

Daniel Pennac a Mal d'escola

”Children see. Children do”. En català, podríem traduir-ho per “els nens fan el que veuen fer”.

Aquesta idea -la que la veritable educació es realitza a través de l'exemple- ha servit per rodar un impressionant anunci de l'organització australiana per a la prevenció de l'abús infantil NAPCAN.

En el vídeo es veu a nenes i nens petits imitant comportaments adults, com cridar, colpejar objectes, llançar escombraries al carrer o amenaçar a altres persones.

Un altre vídeo que captura aquells trets de la mare determinants en el continu d’assaig i error que comporta créixer. El document és realment bell.

Karen Cheng va decidir aprendre a ballar en un any. El mètode de la jove va consistir principalment en obsessionar-se amb això i practicar cada dia amb vídeos de YouTube. Va començar amb pràctiques de cinc minuts al dia i va acabar ballant dues hores.

Explica Cheng:

Aquesta no és una història sobre ballar. Va de tenir un somni i no saber com aconseguir-ho, però començar-lo de totes maneres (…). Quan veus algú actuar, estàs veient el final d’un procés (…). El que no veus són les milers d'hores de preparació. No veus els dubtes sobre ell o ella mateixa, la manca de son, les nits solitàries passades treballant. No veus el moment en què van començar. El moment en què estaven com tu, preguntant-se com podrien ser bons.

Cheng va fer exactament el mateix amb la seva vida professional. Treballava a Microsoft, però era infeliç i va decidir que volia canviar d'ofici i ser dissenyadora. Es va “formar” a si mateixa en sis mesos i va aconseguir canviar de feina.

[el text l’he agafat de El Huffington Post]

Aquest vídeo tracta sobre l'aprenent i la importància del desig pel saber fer i arribar a dominar l'art del mestre, de concedir el temps que li correspon [manual, cognitiu, emocional] a l'aprenentatge, del gust per la feina que es realitza, del valor de l'esforç, del mètode … Des del meu punt de vista recull aquells punts sobre l'artesania que hem de rescatar i integrar al nostre treball.

[Aportació de Jaume Ferri]

Aquest és el videoclip de Manel per a “Dona Estrangera” [2008]. Personalment em resulta impactant el seu visionat. A través d’una música i d’una lletra que serveix de fons a un context que ens pot semblar fins i tot esperpèntic, ens mostra extraordinàriament com del cervell se’n pot fer un ús o un abús i de com l’excés de racionalització i categorització del món pot esdevenir realment el mur que ens separi i ens converteixi tan sols en uns observadors de la vida dels altres. El final paga la pena…

Aquest conte ens parla de la importància que dipositar expectatives i confiança en les persones té en el seu desenvolupament. També parla de creixement interior i de creativitat i, fins i tot, és pot extreure un apunt sobre el fet de compartir el propi coneixement i transferir el mètode per desenvolupar-se i créixer.

[Aportació de Carlos García]

Aquest entranyable curt de Tom Long pot desfermar diferents idees o simplement agradar per l’espiritualitat senzilla de la historia. A mi em porta a pensar que el creixement personal no exclou la companyia dels altres i que jugar pot estar en sintonia amb els propòsits més elevats…

P&G aconsegueix amb aquest vídeo subratllar el paper de la mare en canalitzar el talent natural de cadascú de nosaltres. M’ha semblat trobar alguna pista d’aquells valors tan necessaris en les organitzacions a l’hora de gestionar el talent. Detectar-los i posar-los nom podria ser un dels exercicis relacionats amb aquest visionat.

[Via Fernando de la Riba]

A vegades s’insisteix massa en el desenvolupament d’actituds o de determinats tipus de competències [emocionals] que emergirien espontàniament si es detectessin les pors que les bloquegen. Potser aquesta és una de les condicions indispensables per al desenvolupament i creixement personal i professional, superar primer aquelles pors que l’obstaculitzen.

A part de l'extraordinari de la ponència, aquest vídeo permet reflexionar sobre la confiança i la capacitat de risc del ponent en els processos d’aprenentatge. De fet, explicar la naturalesa de l'escala pentatònica es pot fer d'altres maneres més convencionals, però no hagués estat el mateix …

Aquest és un fragment de Cadena de favors, una pel•lícula que explora de manera colpidora el tema de la col•laboració. En aquest visionat es reflexa la importància, en el desenvolupament, de generar “possibilitats” en la ment de les persones. Molt interessant també per reflexionar sobre la llavor de la transformació.

A continuació segueixen dues xerrades de Sir Ken Robinson, famoses per plantejar alternatives al sistema educatiu convencional i una reflexió sobre els processos de desenvolupament de les persones en general. En aquesta primera exposa la idea de nodrir-nos de la creativitat en les escoles i no de desaprofitar-la.

En aquesta altra argumenta a favor d'un canvi radical des de les escoles estandarditzades cap a l'aprenentatge personalitzat, és a dir, creant les condicions on els talents naturals dels nens puguin desenvolupar-se.