Sota aquest títol es volen incloure aquells visionats relacionats amb la manera en com enfoquem la vostra vida. Es tracta realment d’una plana dedicada a la qualitat de vida on poden aplegar-se temes diversos com ara: la gestió del temps, la sostenibilitat, la cura del medi-ambient i, en general, tots aquells aspectes que influeixen en l’eficàcia personal i en la capacitat de sentir-se bé amb un/a mateix/a i amb el món que l’envolta.

Cada globus es converteix en pols, en petites espurnes. I d'elles en neix una pel·lícula, una oportunitat per compartir temps i il·lusions. L'animació A Ballon For Ben ha estat feta per la companyia canadenca de teatres i cinemes Cineplex. La cançó que sona és Everywhere de Fleetwood Mac i està interpretada per Emily Patrick. El missatge de fons ens anima a prioritzar el que val la pena de veritat.

No podem controlar la pròpia vida, però podem jugar a imaginar que sí. Aquest anunci de Volvo protagonitzat per una nena nerviosa perquè ha d'afrontar el primer dia d'escola ens anima a confiar en un futur que, amb sort, arribarà. Potser sí que al final es tracta d'anar vivint i a veure què passa.

Lost Property és un curtmetratge escrit i dirigit per Åsa Lucander. Cada dia l'oficina d'objectes perduts, un espai ple d'encant i de misteris, rep la visita d'una dona que no troba mai allò que busca. L'empleat s’esforça, sense èxit, per aconseguir els objectes que ella li demana. La trobada final entre els dos personatges il·lustra que de vegades tenim més a prop del que sembla allò que busquem.

The Present, és un curtmetratge alemany creat i pujat a internet per Jacob Frey, un alemany especialista en animació de personatges que l'ha dut a terme com a part de la seva tesi per a l'Acadèmia de Cinema de Banden-Württemberg, segons explica ell mateix en la seva pàgina web.

El curtmetratge està basat en una tira còmica de l'il·lustrador brasiler Fabio Coala publicada a Mentirinhas, una web del Brasil que comparteix aquest tipus d'il·lustracions, i conta la història d'un noi que juga als videojocs i, que pels comentaris de la seva mare, no surt massa de casa. El petit rep un gos com a regal i, en un principi, no sembla massa interessat en l'animal. Després tot canvia però no t'ho expliquem. El millor és mirar el vídeo, la història del qual segur que t'emociona.

Aquest vídeo ens mostra -en clau d’humor àcid- com basem la nostra felicitat en coses que no necessitem i que es regeixen per entitats que no controlem. Està elaborat per la companyia d’efectes audiovisuals BIG LAZY ROBOT i, malgrat que diguin que es tracta d’un vídeo promocional fet per riure’s d’ells mateixos, el missatge és clar: Tots tenim un i-Diot dins, del qual alguns en treuen profit.

Aquest vídeo reflexa la dificultat per desviar-se de l’ordre preestablert i orientar la pròpia vida a criteris personals que difereixin dels estàndard. Posa de relleu les resistències socials a la innovació en els propis plantejaments i, d’alguna manera, mostra l’avantsala de la resistència a qualsevol tipus de canvi.

Aquest vídeo posa en evidència d’una manera senzilla la fragilitat de les conviccions que els adults defensem amb tanta fermesa.

Barbara Ehrenreich desmunta en aquest vídeo la teoria psicologista del pensament positiu. El món no és transforma en funció de la idea que cadascú es faci d'ell. Pero, pensar que és així, és una poderosa manera d'evitar certes realitats per part dels que manegen els fils del poder i descarregar aquestes responsabilitats en el que prefereixi pensar cadascú. Pensar en positiu és tan fal•laç com fer-ho en negatiu i ambdues maneres ens allunyen del compromís per articular el canvi.

[Via Eugenio Moliní]

Recentment Marjorie Kelly ha advertit sobre els efectes per al nostre món del que anomena “mentalitat extractiva”, és a dir, aquella que envaeix i extreu sense mesura i per a benefici propi el màxim de l'entorn amb el qual es relaciona. Una manera de fer per la que no existeix cap demà tret del de la seva avarícia i la capacitat d'agressió necessària per proveir-se contínuament.

Però Kelly apunta una esperança en l'antídot lent però poderós de la “mentalitat generativa” que està emergint actualment en la nostra societat. Un plantejament social i econòmic que encara no té entitat però que treu el cap aquí i allà a través d'enfocaments professionals i iniciatives empresarials orientades a crear beneficis en lloc de resultats nocius, que són responsables amb l'entorn, que enarboren la justícia social com a valor principal i que, en suma, persegueixen crear condicions duradores i pensades en aquelles generacions que queden per venir. [De Jekyll vs Hyde]

Aquest vídeo elaborat per Inês Freitas i Miguel Mendes és el guanyador d'un concurs per a produir el vídeo musical de la cançó Animals [Muse]

“No hi ha res que tingui sentit més enllà del que et faci feliç … es tracta de pensar el que vols fer realment, i fer-ho … la vida en veritat és simple” Això és el que ens diu i ens demostra l'Albert en aquest vídeo. El missatge del visionat és potent, molt potent…

[Via Asier Gallastegui]

La famosa columna de Maria Schmidt, publicada l'1 de juny de 1997 en el Chicago Tribune, convertida en videoclip pel director de cinema Bazz Luhrmann. El seu títol va ser ”Advice, like youth, probably just Wasted on the Young” però es va popularitzar com ”Wear Sunscreen”, “Fes servir protecció solar”. S'hi donaven consells sobre com aprofitar la vida i la joventut.

Impressionant testimoni de la relació entre la desconnexió que tenim amb el nostre cos i la desconnexió paral•lela que s'estableix amb el planeta. Tota una revelació la que Eve Ensler ens ofereix en aquesta curta xerrada i una oportunitat privilegiada per pensar-hi.

Una magnífica i ràpida recreació del contacte que l’ésser humà té amb el planeta i l’efecte devastador del progrés. I és que una imatge val més que mil paraules…

Amb aquest títol tan sols cal que vegis aquests instants de vídeo i en treguis conclusions. Es pot arribar a pensar [jo al menys] que ens hem deixat alguna cosa bona pel camí…

[Aportació de Marta Díaz de Olarte i de Paulino Etxebeste]

A l’edat de 10 anys, Severn Suzuki va fundar amb un grup d’amics, ECO [Environmental Childrens Organization] a Vancouver [Canadà]. El 3 de juny de 1992 va comparèixer juntament amb un grup de nens pertanyents a ECO [Vanessa Suttie, Morgan Geisler, Michelle Quigg] a la Conferència de Medi Ambient i Desenvolupament ”The Earth Summit” celebrada per l'ONU a Rio de Janeiro. El que va exposar als líders de tot el món és, encara, tremendament actual.

[Aportació de Marta Díaz de Olarte]

Què hem de fer? El que volem? El que devem? Hem d’enfocar la nostra vida a guanyar diners? Té sentit que guanyar diners sigui el que orienti la resta dels nostres dies? Aquest vídeo apunta respostes.[El relat és d'Alan Watts]

[Via María Carrascal]

Aquest vídeo correspon a la intervenció que va fer en Pepe Mujica [president d’Uruguai], davant de 139 països a la Cimera de Desenvolupament Sostenible que es va dur a terme a Rio de Janeiro el 2012. Des de la humilitat i senzillesa que caracteritza els savis, adverteix de com la manera en que estem enfocats no condueix a res de bo i de quina ha de ser la raó de ser i de fer de les persones a aquest món.

El vídeo que segueix ens parla de moltes coses, per exemple de com s’ha de donar la possibilitat a que el futur sigui dibuixat per qui ha de viure’l o de com guanyar en qualitat vol dir, moltes vegades, recuperar els espais perduts.

[Via Maite Coscolla]

Aquesta és la lliçó que es desprèn de la pel•lícula “El curiós cas d’en Benjamin Button” i que reflecteix els principals assoliments que s’han d’aconseguir en una vida. És un fragment molt breu però intens…

Momo ha estat sempre classificada com a novel•la juvenil, tot i això planteja temes que el món adult no ha resolt ni de lluny. Aquest fragment ens presenta l’efecte de certes maneres de gestionar el temps en la qualitat de vida.

I aquí un recordatori senzill però que no sobra mai. Interessant per elaborar un checklist i fer repàs…

Matrix és una pel•lícula polièdrica plena de significats. El que em va atraure d'aquesta obra és el seu caràcter gnòstic de plantejar dos móns, el que interpretem com a real i que no és una altra cosa que el miratge al que el sistema subjuga el nostre esperit i al que se’ns encadena amb trampes vàries com ara el consum o el confort. I el món real absolutament desconegut per a nosaltres i on la vida es manifesta amb tota la seva potència i realitat. El fragment que segueix reflecteix el moment en el que el protagonista ha de triar entre un món o l’altre. El plantejament de l’elecció és bell.

I continuant amb la relació de consells pràctics, aquí en tens 7 més: