Per estar a l’altura del nostre temps, hem de convertir-nos en somiadors a més d’actuar. En l’era del progrés, els somnis eren poca cosa més que fantasies. Avui, més que mai, són portes cap a noves realitats.

Gary Hamel

Una brevíssima però intensa reflexió sobre un concepte en el que cal aprofundir en aquest moment on la confiança es dóna de la mà, argumentalment, amb la desconfiança i on els drets d’autor poden interposar-se en aquell llegat que, naturalment, cedim en resposta al que hem heretat i que es base del progrés humà.

Rafael Lifante està impulsant des del Servei de Formació de la Diputació d'Alacant un projecte de gestió del coneixement corporatiu que parteix de dos requisits: Posar al descobert i compartir el saber fer que singularitza cada persona i, d'altra banda, desplegar un mecanisme per fer emergir aquest coneixement mantenint-se al marge de l'estratificació funcional o jeràrquica i il•luminant qualsevol racó de l'organització.

Per tal d’aconseguir-ho es serveix de la mecànica del meme fent que siguin les mateixes persones les que es descobreixin les unes a les altres convidant a explicar aquell “saber fer” pel qual han estat escollides mitjançant un decàleg senzill que pugui ser utilitzat per qualsevol que hi estigui interessat. Un enregistrament en vídeo de curtíssima durada permet traspassar els límits de l'organització compartint-t’ho generosament a la Xarxa.

Tan sols dir que el propòsit fonamental del projecte cerca transcendir la pura gestió del coneixement per concentrar-se en la calidesa i salut organitzativa que provoca el fet que les persones es vegin reconegudes i valorades entre elles. D'aquí que aquest projecte faci seva una de les màximes de Disraeli i adquireixi fins i tot el nom d'aquest famós estadista anglès:

“El millor que podem fer per una altra persona no és només compartir amb ella les nostres riqueses, sinó mostrar-li les seves” [ Benjamin Disraeli ].

Aquest visionat pot exemplificar diverses coses: l'adaptació per part del músic [Lukáš Kmit] del to de Nokia; l'exaptació del to de Nokia per servir de base melòdica per tal que el músic executi la seva variació; de com qualsevol element, per discordant que sembli ser respecte a una categoria, pot ser integrat si hi ha la voluntat de fer-ho; de la perícia i capacitat creativa del músic i, sobretot, per la genial i elegant ocurrència davant d'una situació que sol generar reaccions contràries.

Interesant registre de l'escriptor i guionista Michael Arndt, al llarg de la seva primera jornada de treball en l’episodi VII d’Star Wars. És il•lustratiu de com pot anar el procés de crear en un creatiu:

En aquest vídeo es veu clarament com l’harmonia i la bellesa estan contínuament presents en [des]ordre natural de les coses. Deixar-se anar pot donar fruits diversos i agradables…

Antonella Broglia resumeix en aquest vídeo les idees principals que Gary Hamel exposa en el seu llibre: El futur del management. Molt interessant la reflexió sobre la necessitat d'innovar en gestió:

De petits tots sabem somiar. Adormits i desperts. Gràcies a la potència de la nostra imaginació creiem que som capaços de qualsevol cosa. No obstant això, segons creixem, perdem aquesta meravellosa capacitat que després tanta falta ens fa en la vida a l'hora de ser creatius, d'innovar, de canviar les nostres vides i de transformar les nostres empreses. Aquest visionat et convida a que t'atreveixis a somiar de nou, a desafiar la teva zona de confort. Pots desarregar-te el dibuix aquí.

El curt que segueix permet reflexionar sobre la distribució del lideratge en això de la innovació:

Sovint les persones pensen que les seves idees es deuen a aquell “eureka” que es dóna en un moment de genialitat. Però Steven Johnson mostra que la història diu alguna cosa diferent, les idees solen produir-se sempre en el contacte amb els altres i rarament es produeixen en un cervell solitari. La seva xerrada ens porta des de les “xarxes líquides”, els cafès de Londres i les intuïcions lentes de Charles Darwin fins a la web actual d'alta velocitat.

David Kelley, el director d’IDEO [potser l’empresa de disseny més important del món] explica com les persones són creatives per naturalesa i la importància de recuperar la confiança en la pròpia creativitat. Quan les persones guanyen en confiança comencen a treballar en coses realment importants per a les seves vides, tenen millors idees i prenen millors decisions.

En aquesta xerrada aparentment casual, Charles Leadbater presenta un sòlid argument sobre la innovació i de com aquesta ja no és tan sols per als professionals. Amateurs apassionats, armats amb noves eines, estan creant productes i paradigmes que les empreses per si soles no poden fer.

Elizabeth Gilbert reflexiona sobre tot allò impossible que esperem dels artistes i dels genis; i comparteix la radical idea que, en lloc del fet que les persones ”siguin” genis, tots nosaltres ”tenim” un geni. És una conferència divertida, personal i commovedora.